«L'escola m'ha ensenyat a cuidar-me, a conviure amb les persones i a respectar els altres»
Al nord de Moçambic, on la pobresa, la manca d’oportunitats i la violència dificulten especialment el futur de la població jove, accedir a una formació professional pot marcar una diferència decisiva. Per a Amara, estudiar no només va significar aprendre un ofici: va ser l’oportunitat de recuperar la confiança en les seves pròpies capacitats i començar a imaginar un futur diferent per a ella i per a la seva comunitat.
Amara recorda perfectament com se sentia abans de començar a estudiar. Orfe de pare i amb una mare d’edat avançada que no podia costejar la seva formació, veia molt difícil tirar endavant:
Jo era una jove bastant aïllada, perquè sempre anava plorant i preguntant-me: «Com estudiaré? Com em graduaré si no tinc pare i només em queda la meva mare?».
El 2023, va arribar a l’Institut Politècnic de la Família Rural de Natete-Netia, una escola professional agropecuària del nord de Moçambic impulsada per la comunitat de la parròquia de Netia amb el suport de Mans Unides. Allà va trobar l’oportunitat que fins aleshores semblava impossible. «No tenia diners per poder estudiar i completar el dotzè curs», explica. Gràcies al suport dels sacerdots, va poder completar tres anys de formació i graduar-se en l’especialitat de Foment Agrari.
Per a Amara, allò va significar començar a imaginar un futur diferent. Va aprendre tècniques agrícoles que desconeixia:
Abans no sabia com es cultivava el tomàquet ni com es cultivava la ceba, però amb l’ajuda d’aquesta escola vaig aprendre aquestes coses. Ara ja sé produir aliments i també criar animals.
Aquest aprenentatge té una importància especial a Netia, on nou de cada deu persones viuen exclusivament del camp i l’arribada de les pluges condiciona la disponibilitat d’aliments. A aquesta vulnerabilitat s’hi afegeix la crisi de violència i desplaçament que travessa el nord del país. En aquest context, va néixer l’escola on es va formar Amara, on els joves de la zona poden cursar estudis de la branca agrària que els permeten desenvolupar una feina digna per guanyar-se la vida.
Però la transformació d’Amara no es va limitar a l’adquisició de coneixements. «L’escola em va canviar molt», assegura. Allà també va aprendre a assumir responsabilitats i a relacionar-se amb els altres.
No només em vaig formar tècnicament, sinó també humanament. Em va ensenyar a cuidar-me, a conviure amb les persones i a respectar els altres.
Quan va acabar els estudis i va tornar a casa, va descobrir que allò que havia après podia servir a altres persones, no només a la seva mare i als seus germans, sinó també a les dones de la comunitat que sostenen les seves famílies.
Amara encara ha d’enfrontar-se a altres obstacles:
M’agradaria crear el meu propi negoci, però no puc perquè no tinc diners ni capital.
Tot i així, ja no és aquella jove que temia quedar-se a casa sense formació ni perspectives. Avui sap produir aliments, criar animals i compartir els seus coneixements amb les persones que l’envolten. Ha començat a canviar el seu futur i el de les persones del seu entorn.
URL de Vídeo remot
Transcripció del vídeo
Al nord de Moçambic, la fam, la pobresa i la violència formen part de la vida quotidiana de milers de persones. Aquí tirar endavant no sempre és fàcil, però fins i tot en les situacions més difícils hi ha persones que continuen buscant la manera de construir un futur millor. Som a Netia, al nord del país, on nou de cada deu persones depenen de l’agricultura per viure. Si plou, hi ha menjar. Si no plou, torna la fam. A aquesta situació s’hi afegeix la violència que afecta aquesta zona del país i que ha obligat milers de famílies a abandonar casa seva. Des de fa dècades, la diòcesi de Netia treballa al costat de les comunitats locals per obrir camins i crear noves oportunitats. Amb el suport de Mans Unides, va impulsar una escola agrària que està donant a centenars de joves, especialment dones, la possibilitat d’aprendre, de formar-se i de mirar cap al futur. Soc òrfena de pare. Soc en aquesta escola des del 2023, quan vaig començar primer. Em vaig formar en aquesta escola amb l’ajuda dels sacerdots. Per a Amara, aquesta oportunitat ho va canviar tot. L’escola m’ha canviat molt. Era una noia una mica aïllada, perquè sempre estava plorant. Com estudiaré? Com em podré formar si no tinc pare i només compto amb la meva mare? Els beneficis que aporta l’escola, després que una persona s’hi hagi format, serveixen per ajudar la comunitat, perquè les mares de la comunitat no saben com es produeix el tomàquet de manera tècnica. Així, amb el meu suport, ara que m’he format en aquesta escola, quan arribo a casa puc ensenyar a la meva mare com es cultiva el tomàquet, juntament amb els meus germans. Això és el que fa especial aquest projecte. El coneixement no es queda en una sola persona, sinó que es multiplica. Una jove formada ajuda la seva família. Una família ajuda la comunitat. I puc dir que l’escola és important perquè no només et forma tècnicament, sinó també humanament. L’escola ensenya a relacionar-se amb altres persones, a conviure amb els altres, a tenir-ne cura i a respectar-los. Abans no tenia aquesta responsabilitat ni aquests coneixements, però després de formar-me ja en tinc. Ja sé respectar els altres. Ja sé produir pel meu compte allò que he après. Dono les gràcies a aquesta escola i al suport dels sacerdots, perquè, si no fos per ells, encara estaria a casa, asseguda, sense cap formació. En un lloc on la manca d’oportunitats i l’analfabetisme continuen marcant la vida de tantes dones, la formació transforma molt més que un futur laboral. Transforma la dignitat, i aquesta història de canvi també pot començar avui, amb la teva ajuda.