"Remad mar adentro": palabras del Obispo para la campaña del 60 aniversario

Cada año, el obispo dedica unas palabras a la labor que Manos Unidas realiza en la sociedad y en el mundo. Aquí os dejamos las que ha preparado para el 60 aniversario de la organización.

 

La campaña de Manos Unidas de este año apunta de una manera especial a lo esencial, al compartir, a la solidaridad. Conviene recordar que el punto de partida de nuestra acción caritativa y social es previo tanto a la búsqueda de soluciones concretas como a la elaboración de proyectos para la promoción de personas y pueblos; y también precede a la denuncia profética de los males estructurales. Jesús comienza su predicación haciendo una llamada a la conversión « El tiempo se ha cumplido y el Reino de Dios está cerca; convertíos y creed en la Buena Nueva » (Mc 1, 15).

La llamada a la conversión se refiere a una dimensión personal e interior, y también a la dimensión exterior, de las relaciones humanas, interpersonales. Es una llamada a la conversión personal y a la conversión social. Ahora bien, ¿cómo podremos verificar esa conversión social? La respuesta está en el hecho de que ambas dimensiones muestran sus frutos en la transformación que se ha de producir en las relaciones humanas, en el ámbito de la sociedad. En los libros de los Profetas encontramos textos iluminadores: "¿No es éste el ayuno que quiero: desatar las cadenas inicuas, romper las ataduras del yugo, volver a liberar a los oprimidos y deshacer todo tipo de sometimiento? ¿No consiste acaso en compartir el pan con el hambriento, en meter en la propia casa a los que carecen de techo, en el vestir a quien veas desnudo?" (Is 58,7-8). También en la parábola del juicio final: "En verdad os digo que cuanto hicisteis a unos de estos hermanos míos más pequeños, a mí me lo hicisteis" (Mt 25, 40).

Además de la llamada a la conversión, tiene lugar una llamada a la promoción de las personas y de los pueblos, al desarrollo. Es una vocación para todo cristiano. Todos y cada uno de los seres humanos están llamados a crecer, a desarrollar los dones recibidos, en primer lugar orientando la vida hacia Dios, y también desde su pertenencia a la Iglesia y a la humanidad. Somos herederos de lo que nos han legado las generaciones anteriores y estamos llamados a aportar nuestra colaboración al desarrollo de la familia humana  haciendo fructificar los talentos y capacidades que Dios nos ha dado, al servicio de los demás, sintiendo muy viva la llamada al desarrollo social.

En nuestro mundo globalizado, cada vez somos más conscientes de la interdependencia que hay entre personas, instituciones y pueblos. Dicha interdependencia reclama como respuesta una actitud moral y social, una virtud que llamamos solidaridad. En palabras de san Juan Pablo II, es la “determinación firme y perseverante de empeñarse por el bien común; es decir, por el bien de todos y cada uno, para que todos seamos verdaderamente responsables de todos (…) La Iglesia, en virtud de su compromiso evangélico, se siente llamada a estar junto a esas multitudes pobres, a discernir la justicia de sus reclamaciones y a ayudar a hacerlas realidad sin perder de vista al bien de los grupos en función del bien común”. Para ello hay que reconocer al “otro” como persona, sentirse responsable de los más débiles, luchar por la justicia y estar dispuesto a compartir los bienes con ellos.

El prójimo, contemplado desde los ojos de la solidaridad, no es simplemente un ser humano con sus derechos y deberes correspondientes y su igualdad fundamental, sino que se convierte en alguien que ha sido creado a imagen de Dios, que ha sido redimido por Jesucristo y que ha sido puesto bajo el dinamismo renovador del Espíritu Santo. Por consiguiente, debe ser amado con el mismo amor con que es amado por el Señor. La máxima expresión de solidaridad es la vida y misterio de Jesús de Nazaret , la Palabra eterna de Dios que se encarnó y habitó entre nosotros, asumiendo una naturaleza igual en todo a la nuestra excepto en el pecado. El prójimo no es un extraño, es mi hermano.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Obispo de Terrassa.

 

 


Cada any, el bisbe dedica unes paraules a la tasca que Mans Unides realitza en la societat i en el món. Aquí us deixem les que ha preparat per al 60 aniversari de la organització.

 

La campanya de Mans Unides d'enguany apunta d'una manera especial a l'essencial, en compartir, a la solidaritat. Convé recordar que el punt de partida de la nostra acció caritativa i social és previ tant a la cerca de solucions concretes com a l'elaboració de projectes per a la promoció de persones i pobles; i també precedeix a la denúncia profètica dels mals estructurals. Jesús comença la seva predicació fent una anomenada a la conversió « El temps s'ha complert i el Regne de Déu està a prop; convertiu-vos i creieu en la Bona Nova » (Mc 1, 15).

L'anomenada a la conversió es refereix a una dimensió personal i interior, i també a la dimensió exterior, de les relacions humanes, interpersonals. És una anomenada a la conversió personal i a la conversió social. Ara bé, com podrem verificar aquesta conversió social? La resposta està en el fet que totes dues dimensions mostren els seus fruits en la transformació que s'ha de produir en les relacions humanes, en l'àmbit de la societat. En els llibres dels Profetes trobem textos il·luminadors: "No és aquest el dejuni que vull: deslligar les cadenes iniqües, trencar els lligams del jou, tornar a alliberar als oprimits i desfer tot tipus de sotmetiment? No consisteix potser a compartir el pa amb el famolenc, a ficar en la pròpia casa als quals manquen de sostre, en el vestir a qui vegis nu?" (Is 58,7-8). També en la paràbola del judici final: "En veritat us dic que quant vau fer a uns d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho vau fer" (Mt 25, 40).

A més de l'anomenada a la conversió, té lloc una anomenada a la promoció de les persones i dels pobles, al desenvolupament. És una vocació per a tot cristià. Tots i cadascun dels éssers humans estan cridats a créixer, a desenvolupar els dons rebuts, en primer lloc orientant la vida cap a Déu, i també des de la seva pertinença a l'Església i a la humanitat. Som hereus del que ens han llegat les generacions anteriors i estem cridats a aportar la nostra col·laboració al desenvolupament de la família humana  fent fructificar els talents i capacitats que Déu ens ha donat, al servei dels altres, sentint molt visqui l'anomenada al desenvolupament social.

En el nostre món globalitzat, cada vegada som més conscients de la interdependència que hi ha entre persones, institucions i pobles. Aquesta interdependència reclama com a resposta una actitud moral i social, una virtut que anomenem solidaritat. En paraules de sant Joan Pau II, és la “determinació ferma i perseverant d'obstinar-se pel bé comú; és a dir, pel bé de tots i cadascun, perquè tots siguem veritablement responsables de tots (…) L'Església, en virtut del seu compromís evangèlic, se sent cridada a estar al costat d'aquestes multituds pobres, a destriar la justícia de les seves reclamacions i a ajudar a fer-les realitat sense perdre de vista al bé dels grups en funció del bé comú”. Per a això cal reconèixer al “altre” com a persona, sentir-se responsable dels més febles, lluitar per la justícia i estar disposat a compartir els béns amb ells.

El proïsme, contemplat des dels ulls de la solidaritat, no és simplement un ésser humà amb els seus drets i deures corresponents i la seva igualtat fonamental, sinó que es converteix en algú que ha estat creat a imatge de Déu, que ha estat redimit per Jesucrist i que ha estat posat sota el dinamisme renovador de l'Esperit Sant. Per consegüent, ha de ser estimat amb el mateix amor amb què és estimat pel Senyor. La màxima expressió de solidaritat és la vida i misteri de Jesús de Natzaret , la Paraula eterna de Déu que es va encarnar i va habitar entre nosaltres, assumint una naturalesa igual en tot a la nostra excepte en el pecat. El proïsme no és un estrany, és el meu germà.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa.

Suscríbete a la newsletter

Informarse es el primer paso para actuar.

Suscríbete