La feina no és cosa de nens

Avui, 12 de juny, Dia Mundial contra el Treball Infantil, volem alçar la veu pels 138 milions de nens i nenes atrapats en el treball infantil. I posar cara a aquestes estadístiques fredes. Pensem en Saanvi, que als seus dotze anys dedica llargues jornades al servei domèstic a l'Índia; en Joan, que es va veure obligat a deixar l'escola per llaurar la terra a Guatemala; o en Koku, que recorre els carrers de Porto Novo, a Benín, com a venedor ambulant. I alcem la mirada per sostenir la de Gilbert, les mans petites del qual piquen pedra a les mines de coltan de la República Democràtica del Congo (RDC), i la de Maria, víctima del reclutament forçat per grups armats a Sud-amèrica.

Durant les 24 hores que dura el dia d'avui, 138 milions de nens i nenes —una mica més del total de la població de Mèxic— hauran hagut de dedicar moltes hores del seu temps d'oci o d'estudi a fer tasques que, per la seva edat, no haurien d'assumir.

En ple segle XXI, el treball infantil continua sent una crua realitat en un món que progressa a passos de gegant. Els avenços són innegables i les xifres així ho avalen, però, malgrat això, la pobresa i les profundes desigualtats continuen empenyent milions de menors d'entre 5 i 17 anys a fer tasques que no corresponen a la seva edat. A això s'hi afegeix la manca de mecanismes eficaços de control i protecció, així com la persistència de models econòmics que continuen beneficiant-se de la mà d'obra infantil. El més alarmant és que 54 milions d'aquests nens i nenes estan atrapats en les pitjors formes de treball infantil: esclavatge, tràfic de persones, servitud per deutes, reclutament forçós, explotació sexual i altres activitats perilloses que posen en risc la seva vida i el seu desenvolupament.

En el Dia Mundial contra el Treball Infantil, posem el focus en milions de nens i nenes a qui se'ls pren la infància i el futur en ser empesos, des de ben petits, a situacions d'explotació. Sense accés a una alimentació adequada, ni a serveis de salut dignes, ni a una educació de qualitat, a aquests menors se'ls nega un dels drets més bàsics: viure la infància amb dignitat.

Les guerres i els conflictes agreugen encara més aquesta realitat. Augmenten el treball infantil entre la infància refugiada i desplaçada.

En contextos de pobresa extrema i atur, el treball infantil es converteix en una falsa via de supervivència per a moltes famílies. Així, la feina al carrer, la servitud per deutes, els matrimonis precoços i l'explotació sexual comercial s'intensifiquen de manera alarmant.

Perquè el treball infantil no hauria de formar part de cap infància, a Mans Unides treballem per prevenir i combatre les causes que obliguen milions de menors a canviar l'escola i el joc per feines precàries, mal pagades i, sovint, abusives.

Sabem que darrere aquesta realitat hi ha la pobresa, l'exclusió social, la manca d'oportunitats i la discriminació. Per això actuem des de l'origen, impulsant projectes que cerquen trencar aquest cicle i garantir a tots els nens i nenes l'accés a una vida digna.

Tres continents, tres realitats

Índia: tornar a l'escola a Jharkhand

Rupa Murmu és una jove de 16 anys del poble de Bardawni, a Jharkhand (Índia). El seu pare treballa com a jornaler i és l'únic suport econòmic de la llar, mentre que la seva mare recull llenya del bosc per cuinar.

Tot i les dificultats, Rupa sempre va destacar pel seu interès en els estudis. El 2023 va acabar el vuitè grau, però la situació econòmica de la seva família va empitjorar després de la mort del seu avi. Amb una sola font d'ingressos i moltes necessitats a casa, es va veure obligada a abandonar l'escola i dedicar el temps a les tasques domèstiques i a la recol·lecció de llenya.

Imagen

La seva vida va començar a canviar quan va compartir la seva història amb un equip de SAVERA FOUNDATION, el nostre soci local a Jharkhand, que, amb la col·laboració de Mans Unides, duu a terme el projecte «Empoderant les comunitats per combatre el tràfic de persones i promoure el benestar col·lectiu i una vida digna». Commoguts per la seva determinació i el desig de continuar estudiant, van decidir donar-li suport. La van acompanyar a una escola secundària a Tisri, on va realitzar una prova de nivell i va obtenir excel·lents resultats. Impressionats per les seves capacitats i motivació, els responsables del centre van acceptar readmetre-la.

El 21 de juliol de 2025, amb el suport de l'equip i de la seva família, Rupa va ser oficialment matriculada a novè grau. Avui viu a Tisri i assisteix a l'escola de manera regular, reprenent el camí cap al futur que sempre va somiar construir.

A Benín: aprendre a l'aula, no al carrer

Als departaments d'Ouémé i Plateau, a Benín, milers de nens, nenes i joves creixen enfrontant-se a grans obstacles. La pobresa, la manca d'accés a l'educació i a la formació professional, així com l'escassetat d'informació sobre salut sexual, en limiten les oportunitats i posen en risc el futur. Moltes famílies lluiten cada dia per tirar endavant, i aquesta situació afavoreix l'abandonament escolar, el treball infantil, la violència i altres formes d'exclusió.

Per canviar aquesta realitat, treballem al costat dels Salesians de Don Bosco a les comunes de Missérété i Sakété, acompanyant nens, nenes, adolescents i les seves famílies perquè puguin construir un futur amb més oportunitats. Parem especial atenció als qui es troben en situacions de més vulnerabilitat, com les nenes mares, els menors orfes o aquells que han hagut de desplaçar-se de casa seva.

El projecte ajuda les famílies a enfortir els seus mitjans de vida, facilita que els nens i les nenes puguin accedir i romandre a l'escola o en programes de formació, i acompanya mares i pares en l'educació i la cura dels fills i filles. A més, promou una educació afectivosexual responsable i fomenta la participació d'adolescents i joves perquè coneguin els seus drets, expressin les seves opinions i es converteixin en protagonistes del seu propi desenvolupament.

Gràcies a aquesta iniciativa, 1.570 persones —entre les quals hi ha nens, nenes, joves, famílies i 120 nenes mares— tindran l'oportunitat d'accedir a una educació de qualitat, desenvolupar noves capacitats i avançar cap a una vida més digna, segura i plena d'esperança.

Imagen

A la República Dominicana: tornar a ser un nen

Manolo té deu anys, tota una vida al davant i centenars de somnis per complir. Però la vida no li ho ha posat fàcil. Manolo és un dels més de 100.000 nens i nenes treballadors que hi ha a la República Dominicana.

De sol a sol, els trobes pels carrers netejant sabates o venent llimones als semàfors. Han de contribuir al sosteniment familiar. Acaben el dia tan cansats que qualsevol altra activitat, com ara estudiar, jugar o fer esport, resulta gairebé impossible.

Mans Unides treballa, juntament amb la Fundació La Merced, el nostre soci local a la República Dominicana, acompanyant més de 600 nens, nenes i adolescents de les comunitats de Batey Bienvenido i Hato Nuevo mitjançant programes educatius, recreatius, culturals i de protecció integral.

Aquests petits, rescatats per la Fundació La Merced del treball infantil, tenen ara l'oportunitat d'aprendre, dibuixar, jugar i somiar.

El carrer ha deixat de ser per a ells el lloc dels somnis trencats.