Mans Unides insta la Unió Europea a prioritzar el dret a l'alimentació
El dret a l’alimentació és el dret de tota persona, individualment o amb altres, a tenir en tot moment accés físic i econòmic a aliments suficients, adequats i culturalment acceptables, produïts i consumits de manera sostenible, preservant aquest accés per a les generacions futures.
Mans Unides s’ha adherit a una declaració conjunta de més de 70 organitzacions de la societat civil que demanen a la Unió Europea que faci efectiu el dret a l’alimentació a través de les seves polítiques. El document recull les conclusions del Fòrum sobre Justícia Alimentària, celebrat el juny passat a Brussel·les.
El text reclama una transformació dels sistemes alimentaris basada en els drets humans, la sobirania alimentària i la justícia social, de gènere i ambiental, tant dins d’Europa com en la seva acció exterior.
La declaració recorda que alimentar-se adequadament no significa únicament no passar fam. Com afirma Marco Gordillo, coordinador d’Incidència i Aliances de Mans Unides:
El dret a l’alimentació implica que totes les persones puguin accedir, en tot moment, a aliments suficients, saludables, culturalment adequats i produïts de manera sostenible, preservant també aquest accés per a les generacions futures. Els aliments no són un privilegi. No són una mercaderia més. Són un dret humà.
Marco Gordillo, coordinador d’Incidència i Aliances de Mans Unides.
Tanmateix, aquest dret continua sense estar garantit. El document adverteix que, dins de la mateixa Unió Europea, gairebé una de cada cinc persones en risc de pobresa no es pot permetre una dieta saludable. A escala mundial, la fam i la malnutrició continuen afectant de manera desproporcionada els infants, les dones i les comunitats més marginades.
L’alimentació, un dret universal
La declaració denuncia que els sistemes alimentaris han quedat cada vegada més subordinats a la liberalització comercial, la concentració empresarial i els interessos financers.
Aquesta dinàmica, assenyala el text, contribueix a la degradació ambiental, la pèrdua de biodiversitat, l’explotació laboral, l’encariment dels aliments i l’augment de les desigualtats.
Per això, les organitzacions signants, entre les quals hi ha Mans Unides, reclamen que la Unió Europea assumeixi un lideratge coherent i basat en els drets. Això implica que les polítiques agrícoles, comercials, de cooperació al desenvolupament, climàtiques, socials i econòmiques no es contradiguin entre si i contribueixin efectivament a garantir el dret a l’alimentació.
La declaració estableix vuit grans prioritats:
- El dret a l’alimentació com a dret humà.
- La governança democràtica i la participació ciutadana com a elements fonamentals per garantir-lo.
- La necessitat de recursos i finançament per garantir aquest dret.
- El suport als petits productors com a element essencial del dret a l’alimentació.
- La regulació dels entorns alimentaris i la protecció de la salut dels consumidors.
- La protecció social i l’accés a aliments nutritius.
- La necessitat de prioritzar el dret a l’alimentació, i no només la competitivitat econòmica.
- Combatre la fam en els conflictes i abordar-ne les causes estructurals.
Sistemes alimentaris al servei de les persones
En les últimes dècades, l’alimentació ha quedat cada vegada més subordinada a la lògica del mercat, la liberalització comercial, la concentració empresarial i els interessos financers. La declaració adverteix que aquesta orientació contribueix a la degradació ambiental, la pèrdua de biodiversitat, l’explotació laboral, l’augment dels preus dels aliments i l’ampliació de les desigualtats.
En aquest context, la declaració demana a la Unió Europea que prioritzi el dret a l’alimentació per damunt d’una visió limitada de la competitivitat. Les relacions comercials i econòmiques s’han de basar en la solidaritat, la complementarietat entre territoris, la sobirania alimentària i el respecte dels drets humans.
