Mans Unides a la seva Taula de la Fam: "El dret a l'alimentació és una prioritat per construir la pau"

La segona Taula de la Fam de Mans Unides, «Alimentant la pau», celebrada el 13 d’octubre a la Fundació Botín de Madrid amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació, ha reunit especialistes de diferents àmbits per reflexionar sobre la relació entre la fam i els conflictes. La trobada ha abordat la importància de garantir el dret a l’alimentació com a estratègia per construir una pau duradora.

Les dimensions d’una crisi global

Segons l’informe SOFI 2026, 645 milions de persones van patir fam el 2025, cosa que representa el 7,8 % de la població mundial. Tot i que la fam va disminuir per tercer any consecutiu, els avenços continuen sent desiguals entre regions.

Els avenços en la lluita contra la fam continuen sent insuficients i els conflictes agreugen les crisis alimentàries. Les guerres desplacen la població i destrueixen els seus mitjans de vida, amb conseqüències que perduren més enllà dels combats. Alhora, la fam, l’exclusió i la manca d’oportunitats alimenten tensions i inestabilitat.
Fidèle Podga Dikam, coordinador d’Estudis i Documentació de Mans Unides.

A aquesta realitat s’hi sumen les situacions d’inseguretat alimentària aguda, que comprometen immediatament l’alimentació i els mitjans de vida de milions de persones.

«L’Informe mundial sobre les crisis alimentàries 2026 assenyala que 266 milions de persones van afrontar nivells elevats d’aquesta inseguretat en 47 països i territoris durant el 2025. Els conflictes continuen sent-ne la principal causa: per primera vegada en els deu anys d’història de l’informe, es van confirmar situacions de fam extrema en dos territoris durant un mateix any, en algunes zones de Gaza i del Sudan», ha afegit Podga.

Els conflictes de la fam

La primera taula, «Els conflictes de la fam», ha analitzat aquestes relacions des de l’experiència humanitària, el periodisme i la investigació sobre pau i desarmament.

Hi han participat Esperanza Santos Suárez, gestora d’emergències de Metges Sense Fronteres; Miguel Ángel de la Fuente, reporter gràfic especialitzat en conflictes i antic reporter gràfic de RTVE; i Jordi Calvo Rufanges, coordinador del Centre Delàs. El debat ha estat moderat per Fidèle Podga Dikam, coordinador d’Estudis i Documentació de Mans Unides.

Imatge

L’anàlisi ha incorporat el paper del militarisme i el comerç d’armes, així com la situació de les persones que es veuen obligades a fugir de casa seva. Jordi Calvo ha qüestionat que les persones que fugen de la fam i les guerres siguin tractades com a enemigues quan arriben a les fronteres europees. «No podem criminalitzar les persones que fugen de la fam i les guerres», ha assenyalat.

Per la seva banda, Miguel Ángel de la Fuente ha recordat que «la fam també és una arma de guerra i gairebé sempre la pateixen les persones que menys hi tenen a veure». La seva experiència documentant conflictes posa rostre a les xifres i mostra que les conseqüències de la violència no s’acaben quan cessen els combats.

«Una guerra no s’acaba on acaba el front: continua en una taula buida, en un camp que ja no es pot conrear i en una família que no sap què podrà menjar demà», ha afegit el reporter gràfic.

Esperanza Santos, que també és infermera de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, ha incidit en les conseqüències dels conflictes sobre la població civil. «Les conseqüències dels conflictes són sempre devastadores: destrueixen sistemes sanitaris, infraestructures... Però el pitjor són les conseqüències sobre la infància, els problemes de salut mental que se’n deriven i la fam i la pobresa que acompanyen aquests infants durant generacions», ha explicat.

Santos ha destacat el vincle entre conflicte, fam i pobresa, una relació que, en paraules seves, «sempre genera injustícia».

La relació entre la fam i els conflictes exigeix, a més, distingir les causes i els contextos de cada crisi. Mentre que la violència destrueix els mitjans de vida i dificulta l’accés als aliments, l’exclusió, la desigualtat i la manca d’oportunitats poden agreujar les tensions socials.

Comprendre aquestes dinàmiques és necessari per dissenyar respostes que no es limitin a pal·liar-ne les conseqüències. Per això, l’anàlisi de les causes estructurals és essencial per avançar cap a solucions que protegeixin les poblacions afectades i previnguin noves crisis.
Fidèle Podga Dikam, coordinador d’Estudis i Documentació de Mans Unides.

El dret a l’alimentació com a política de pau

La segona taula, «Del diagnòstic a l’acció: construir la pau des del dret a l’alimentació», ha centrat el debat en les respostes necessàries per afrontar els reptes plantejats durant la primera sessió i avançar cap a solucions duradores.

Hi han participat Rafael Grasa Hernández, professor emèrit de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona; Emma Orejudo, subdirectora de Transició Ecològica, Aigua i Lluita contra la Fam de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID); i María González López, directora d’Enraíza Derechos. El debat ha estat moderat per Marco Gordillo, coordinador d’Incidència i Aliances de Mans Unides.

Imatge

Rafael Grasa ha subratllat la complexitat de les crisis i la necessitat d’intervenir sobre els factors que les agreugen. «Tot fenomen social, sigui la guerra o la fam, no té mai una única causa, sinó causes múltiples», ha explicat. Des d’aquesta perspectiva, ha destacat la importància d’identificar els àmbits en què les polítiques públiques poden reduir els problemes i afavorir-ne les solucions, sense perdre de vista les causes estructurals.

Emma Orejudo ha posat el focus en el paper de la cooperació internacional i en la responsabilitat dels estats a l’hora de garantir l’accés a una alimentació adequada.

«Per a la Cooperació Espanyola, el dret a l’alimentació és un senyal d’identitat que orienta la nostra acció. L’accés a una alimentació adequada és un dret humà universal, i la Cooperació Espanyola actua per contribuir a fer que els estats compleixin les seves obligacions de respectar, protegir i garantir aquest dret. Així, les persones deixen de ser considerades beneficiàries passives i passen a ser titulars de drets, mentre que els estats són titulars d’obligacions», ha explicat la representant de l’AECID.

Per la seva banda, María González, directora d’Enraíza Derechos, ha insistit que la fam no és una conseqüència inevitable ni respon únicament a la manca d’aliments. «La fam no és un accident irremeiable ni un problema d’escassetat d’aliments, sinó una violació d’un dret humà que es pot evitar amb decisions polítiques que previnguin directament les seves causes», ha assenyalat.

Des de Mans Unides, defensem que garantir el dret a l’alimentació suposa protegir les persones i les comunitats, assegurar l’accés a recursos essencials i enfortir sistemes alimentaris capaços de resistir les crisis. És una obligació en matèria de drets humans i, alhora, una condició necessària per avançar cap a una pau duradora.

Mans Unides va néixer per lluitar contra la fam, conscients que la fam és l’expressió més radical de la pobresa. Des de fa gairebé set dècades treballem per garantir el dret a l’alimentació de milers de comunitats vulnerables en diversos països del món, sabent que així contribuïm també a la construcció de societats més justes i pacífiques.
Marco Gordillo, coordinador d’Incidència i Aliances de Mans Unides.

Imatge

Un compromís col·lectiu per eradicar la fam

En la cloenda de la trobada, la nostra presidenta, Cecilia Pilar Gracia, ha insistit que garantir el dret a l’alimentació és fonamental per protegir la dignitat humana, avançar en justícia i afavorir la convivència pacífica.

Garantir el dret a l’alimentació és una condició indispensable per viure amb dignitat, avançar en justícia i construir la pau. Per això, fem una crida a les institucions, a la comunitat internacional i a la ciutadania perquè reforcin el seu compromís i el tradueixin en accions concretes. La fam es pot evitar: no podem acceptar que continuï sent una realitat per a milions de persones.
Cecilia Pilar Gracia, presidenta de Mans Unides.

Pots veure la retransmissió completa de l’esdeveniment aquí:

Imatge