Dia Internacional de la Pau: quan construir la pau és una manera de viure
A Cabo Delgado, al nord de Moçambic, la germana Aparecida Ramos Queiroz treballa cada dia per construir la pau. Sense descans, des de fa set anys.
En un lloc on la població fa més d’una dècada que pateix una violència de la qual se sap ben poc, la religiosa brasilera s’esforça perquè famílies que han hagut de deixar tota una vida enrere fugint d’un conflicte que arrasa camps, comunitats i vides puguin començar una nova vida lluny del perill. Aparecida treballa per la pau amb projectes que faciliten a aquells que ho han perdut tot les eines i la capacitació bàsiques per tornar a començar, de manera autònoma, sense haver de dependre de l’ajuda d’altres famílies de la zona, que ja són extremadament pobres.
Persones que treballen per la pau als llocs més vulnerables
Als 65 anys, el pare Jesús Albeiro no sap què és viure un sol dia en pau. Potser és aquest anhel el que mou aquest religiós a intentar portar la concòrdia a la regió del Chocó i el Pacífic colombià. Una zona on «allà on l’Estat no arriba amb drets, hi arriben les armes». Amb el suport de Mans Unides s’ha pogut reforçar la veu de les comunitats afectades pel llarg conflicte. A més, s’ha ajudat dones afrocolombianes i indígenes a conèixer els seus drets, participar activament en la societat i defensar les seves propostes davant les institucions.
Cinc d’aquestes líders afrodescendents i indígenes van viatjar a Bogotà el maig de 2025 per presentar les seves demandes humanitàries i promoure els «Mínims Humanitaris per a la Pau», que posteriorment es van incorporar a l’agenda nacional. Amb la seva feina, van crear pau.
El 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Pau. En un món més violent que mai, en què els més de 61 conflictes actius posen en perill la vida i l’estabilitat de milions de persones, es fa més necessària que mai la tasca de treballar per posar-hi fi. Com recorda en el seu missatge per a aquesta jornada el secretari general de les Nacions Unides, «enmig de la volatilitat aclaparadora que vivim avui dia, la recerca de la pau pot semblar una tasca descoratjadora, però mai no havia estat tan urgentment necessària».
Perquè, mentre la despesa militar mundial assoleix màxims històrics, el 34,8 % de la població atrapada en contextos de guerra viu en la pobresa extrema. I això demostra que la pau és molt més que l’absència de guerra. La pau autèntica exigeix alguna cosa més que silenciar les armes. Implica garantir els drets fonamentals com l’educació, l’aigua potable, la sanitat… La pau és justícia econòmica i és obrir camins per al desenvolupament a les regions més vulnerables del planeta.
Així ho entén el germà marista Georges Sabé, que va voler viure la llarga guerra de Síria treballant per la pau a la castigada ciutat d’Alep. Allà parla d’educació, de diàleg, de justícia i d’oportunitats. I, juntament amb Mans Unides, acompanya persones que han patit les conseqüències de la guerra i treballa per recuperar l’esperança i la convivència. Georges Sabé també és un constructor de pau.
I al Sudan del Sud, el país més jove del món, que des del seu naixement només coneix la guerra, gràcies a la ràdio comunitària que dona suport Mans Unides, Vitorina Sadiya treballa per la pau entre les dones del comtat d’Ikwoto. Després d’escoltar el programa Dona’m una oportunitat, va formar el grup «Dones per la pau», que es nodreix d’una reflexió sorgida de l’escolta i el coneixement: «La pau comença per nosaltres». Perquè la pau també es construeix a través de les ones, quan les persones coneixen els seus drets, participen en les seves comunitats i prenen la paraula.
La pau comença quan desapareixen la fam i la desigualtat
Seguint el llegat de les nostres fundadores, que l’any 1959 es van adherir al manifest «Declarem la guerra a la fam», publicat per la UMOFC (Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques) el 1955, Mans Unides ha insistit sempre en la idea que la fam i la pobresa no són simples efectes col·laterals de les guerres, sinó els seus principals detonants.
Per això, la guerra contra la fam de Mans Unides és també una guerra contra la pobresa i la desigualtat. Un treball per la pau i l’estabilitat que comença a l’escola. Perquè allà on es defensen drets, es generen oportunitats, es protegeix la dignitat i s’enforteix la participació de les comunitats, s’estan posant els fonaments d’una pau més justa i duradora.
Durant l’últim any s’han obert o reactivat desenes de processos de pau, però la majoria dels conflictes continuen sense una solució definitiva. Hi ha més esforços que mai per assolir la pau, però això no significa que hi hagi més pau.
La pau no comença quan acaba una guerra. Comença quan desapareixen les causes que l’alimenten: la fam, la desigualtat, la injustícia i la manca d’oportunitats.
Transcripció del vídeo
No beguis. No mengis. No estudiïs. No descansis. No parlis. No estimis. No et moguis. No siguis just. Em dic Pau i des de sempre porto a l’esquena una motxilla carregada de pedres que m’impedeixen avançar, que m’impedeixen prosperar. Ja estic cansada que ningú m’escolti, d’anar a contracorrent. No tinc raó de ser si no hi ha educació, democràcia ni justícia socioeconòmica. En el dia a dia, totes i tots afrontem mil reptes: familiars, econòmics, amb veïns, amb companys de feina, petits conflictes en què posem tota la nostra energia. Però, qui em defensa a mi? O més aviat, qui és al meu costat? Convivim diàriament amb una violència silenciosa, latent, que tothom sap que existeix i gairebé ningú s’implica a resoldre. I jo no puc fer-ho sola. En un món on les xifres de la fam continuen creixent en silenci, és impossible parlar de mi. La fam no fa soroll, no vesteix uniforme, no dispara. Però mata i arrasa el futur de milions de persones. La seva conseqüència: més de mil milions de persones vivint en l’extrema pobresa. La meitat, infants. És per això que ara soc jo qui, per una vegada, declararé una guerra. Declaro la guerra a la fam, a la pobresa i a la desigualtat. Juntament amb Mans Unides. És un crit que surt del més profund de les meves entranyes, perquè soc sinònim de dignitat i desenvolupament és el meu nou nom. Mai no podré consolidar-me sense un desenvolupament sostenible, sense redistribució de la riquesa i respecte. Mans Unides treballa per l’eradicació de la pobresa, la consolidació de la democràcia, la protecció del medi ambient i l’assoliment d’un desenvolupament social i econòmic sostenible per a tothom. Amb el suport a projectes de: Desenvolupament rural, Índia. Amb horts i suport nutricional a famílies en extrema pobresa. Educació, Cambodja. Amb la construcció d’aules i accés segur a l’aigua. Protecció de dones i nenes, Guatemala. Amb suport psicològic i seguretat alimentària. Sostenibilitat i agroecologia, Moçambic. Amb la gestió d’horts comunitaris gestionats per dones i educació en valors. Aigua i sanejament, Senegal. Amb la creació de pous comunitaris i formació en higiene. Enfortiment de la societat civil i democràtica, Equador. Amb la sobirania alimentària i la lluita contra l’extractivisme. Acció humanitària en zones de conflicte, Sudan del Sud i Haití. Amb la reconstrucció d’infraestructures i programes de reinserció. La veritable lluita no es lliura amb armes, sinó amb recursos, drets, escoles, diàleg i protecció. Perquè combatre la pobresa és construir la pau. I en això, totes les societats, les persones, tenen un paper important. El meu objectiu és aconseguir l’entesa i la reconciliació, ser l’horitzó per a la vida. No vull desaparèixer. Vull descarregar el pes d’aquesta motxilla. Mirar el futur amb esperança. Amb un sostre per a tothom. Perquè un món en pau és més que un món sense guerres. És la missió de reconèixer, garantir i reconstruir la dignitat, tantes vegades oblidada. És un compromís. És amor, caritat, convivència i igualtat. És llibertat. I Mans Unides treballa per trencar el cercle de la fam, la pobresa i el conflicte. Soc pau. I he vingut per quedar-me. M’acompanyes? La missió de Mans Unides, des de fa 67 anys, és alimentar la pau amb les armes de l’educació, de la sanitat i del reconeixement dels drets que a tots ens emparen i de la igualtat entre tots els éssers humans. Treballem per fer front a aquestes necessitats de pa i de justícia que sembren violència i desànim. Però això no ho podem fer sols. Acompanya’ns. Declara la guerra a la fam.
La pau té molts rostres
La pau té molts rostres. I tots comencen per persones que decideixen construir-la. Són persones diferents. Viuen en llocs diferents. Tenen històries diferents. Però totes tenen una cosa en comú: han decidit dedicar una part de la seva vida a construir un món en què altres persones puguin viure amb dignitat.
Com els gairebé 7.000 voluntaris que cada dia fan possible la nostra feina, com els nostres prop de 70.000 socis i col·laboradors, o com Milagros Sanz, que fa gairebé 60 anys que construeix la pau a Ruanda, un país marcat per la brutal violència d’un genocidi que només podrà superar-se amb educació, promoció de les dones, treball i oportunitats.
Tots ells s’esforcen per aconseguir una pau que transita pel camí del desenvolupament. Perquè mai no podrem viure en un món en pau mentre la dignitat de milions de persones continuï hipotecada per la fam.
Noticias relacionadas
-
-
divendres, 28 agost, 2026
Manos Unidas condena la escalada de violencia en Haití y expresa su solidaridad con las comunidades y organizaciones afectadas
Los últimos ataques registrados en Gressier y Kenscoff han golpeado a comunidades y socios locales con los que la ONG trabaja desde hace más de una década. -
-
-
