Etiòpia, a punt d'una nova guerra?

Quatre anys després de l’acord de pau que va posar fi a la guerra entre el Govern etíop i el Front d’Alliberament del Poble Tigré (TPLF), la incertesa torna a fer-se forta al nord d’Etiòpia. Tot i això, la situació actual presenta diferències notables respecte a la que va desembocar en el devastador conflicte del 2020.

La guerra va deixar centenars de milers de víctimes mortals —més de mig milió, segons diverses fonts—, milions de persones desplaçades i un territori profundament marcat per la destrucció. Durant dos anys, la població del Tigré va patir combats, violacions dels drets humans, desplaçaments forçosos i un aïllament gairebé total de la resta del món. Tot i que la signatura de l’acord de Pretòria, el novembre del 2022, va obrir una finestra d’esperança, moltes de les mesures necessàries per consolidar una pau duradora mai no es van arribar a materialitzar.

Quatre anys de pau inestable

Durant aquests quatre anys, enmig d’aquesta pau inestable i mentre les comunitats durament afectades pel conflicte intentaven reconstruir les vides trencades, recuperar els conreus arrasats, reobrir petits negocis i reconstruir les infraestructures destruïdes, la desconfiança entre les parts va anar creixent. El retorn de les persones desplaçades a les comunitats que es van veure obligades a abandonar, la reparació del teixit social i la reconciliació continuaven sent assignatures pendents.

Han estat quatre anys amb pocs indicis de cerca d’una pau duradora. L’ajuda internacional i el combustible arribaven amb comptagotes a la població més afectada i, enmig de la vulnerabilitat i el desencís de la població del Tigré, el TPLF ha aprofitat l’ocasió per rearmar-se. A més, el reclutament forçós de joves i la presa, per part de l’exèrcit rebel, dels principals aeroports del Tigré alimenten la por d’una nova guerra. Tot i això, els esdeveniments dels darrers dies han modificat significativament l’escenari.

Les forces federals etíops han recuperat el control de Mekelle, la capital regional, i de bona part del territori del Tigré. Segons les informacions disponibles, les tropes van entrar a la ciutat sense enfrontaments, després que les forces tigrines es retiressin, cosa que va evitar, de moment, els combats urbans i les seves conseqüències per a la població civil. D’aquesta manera, l’exèrcit federal continua avançant cap a Eritrea sense obstacles aparents.

La por d’una nova guerra a Etiòpia

Tanmateix, la suposada calma no ha dissipat la preocupació. Els soldats federals avancen exhausts cap a les zones frontereres amb Eritrea, que, segons tot indica, es convertiran en el principal escenari d’una confrontació més àmplia, en què ja no només estarà en joc el futur del Tigré, sinó també les tensions creixents entre Etiòpia i el país veí. Tot això, amb l’anhelada recerca d’una sortida al mar Roig per part d’Etiòpia en l’horitzó.

La inquietud és encara més gran perquè el conflicte podria estendre’s més enllà del Tigré. Aquesta possibilitat es veu reforçada per la recent creació de l’anomenada «Aliança per la Supervivència», formada per set exèrcits regionals contraris al president Abiy Ahmed Ali. A més, creix l’alerta davant la possibilitat que la implicació de diferents actors regionals acabi afectant altres països de la Banya d’Àfrica i agreugi la inestabilitat en una de les regions més fràgils del continent. Fins al punt que ja es parla d’un nou Sudan a la regió.

Però, més enllà dels moviments militars i les tensions geopolítiques, hi ha una realitat que sobresurt per damunt de totes: la d’una població esgotada.

Imatge

Una població esgotada després d’anys de conflicte

Actualment, hi ha una diferència fonamental respecte a la guerra iniciada el 2020. Aleshores, una part important de la població tigrina va donar suport al conflicte convençuda que defensava el seu territori i el seu futur. Avui, el sentiment és radicalment diferent. Anys de violència, pèrdues, fam i desplaçaments han deixat una societat esgotada.

Els joves són probablement el millor reflex d’aquest canvi. Molts han abandonat les ciutats i s’han refugiat en zones rurals per evitar el reclutament. D’altres han marxat a Addis Abeba o a diferents regions del país per mantenir-se al marge d’una guerra que ja no consideren seva. Els qui van viure el conflicte anterior en coneixen massa bé les conseqüències i no volen tornar a empunyar les armes.

Des del terreny ens parlen de cansament i desesperança. Després d’anys de patiment i d’una reconstrucció incompleta, la població sent que viu atrapada en una incertesa permanent. «La gent està cansada», ens transmeten els nostres contactes. Cansada de la por, de les tensions i de l’amenaça constant d’una nova guerra.

Segons expliquen fonts locals, cada vegada queden menys joves disposats a combatre. La majoria només vol recuperar una vida normal, treballar, tenir cura de les seves famílies i mirar cap al futur amb una mica d’esperança. Al Tigré, avui es parla més de supervivència que de guerra.

Goitom és un d’aquests joves que viuen atrapats per la incertesa. Es troba a Addis Abeba, lluny de casa seva i de la seva família. Durant dies no s’ha pogut comunicar amb la seva dona ni amb el seu fill petit. La seva preocupació no té res a veure amb la política ni amb els moviments dels exèrcits. La seva por és molt més senzilla i molt més humana: no saber si els seus éssers estimats estan bé i no poder tornar al seu costat.

Des de Mans Unides continuem pendents de l’evolució dels esdeveniments i compromesos amb la població del Tigré. Juntament amb els nostres socis locals, continuem treballant per donar suport a les comunitats més vulnerables i oferir oportunitats de recuperació i desenvolupament en un context extremament fràgil.

Ho vam fer durant el conflicte anterior i ho tornarem a fer ara. Amb les persones al centre de les nostres accions, acompanyarem el poble etíop, al Tigré i a la resta del país, amb la mirada posada en un desenvolupament sostenible i durador que sigui garantia de concòrdia i esperança.

Perquè la pau no consisteix únicament a fer callar les armes. La pau també significa reconstruir comunitats, restablir la confiança, garantir drets i retornar l’esperança a les persones que han patit la violència. Per això, passi el que passi durant els pròxims mesos, el nostre compromís amb la població etíop continua intacte. Només així serà possible que les ferides d’aquests anys comencin realment a cicatritzar.