La fam es dispara en un món en guerra

La publicació de l'Informe Global sobre les Crisis Alimentàries 2026 confirma una tendència alarmant: el nombre de persones que pateixen fam aguda s'ha duplicat durant la darrera dècada. Alhora, el finançament internacional destinat a combatre aquesta crisi ha retrocedit. Davant d'aquestes dades, a Mans Unides advertim de la relació estreta entre fam i conflicte i recordem el nostre compromís per trencar el cercle entre fam, pobresa i violència.

Per desè any consecutiu, la Xarxa Mundial contra les Crisis Alimentàries —integrada per entitats com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, el Banc Mundial, l'ACNUR o el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola— publica aquest informe que evidencia l'agreujament de la inseguretat alimentària al món.

Segons el document, 266 milions de persones a 47 països i territoris van patir nivells elevats d'inseguretat alimentària aguda el 2025, cosa que representa gairebé el 23 % de la població analitzada i duplica la xifra registrada el 2016.

Al pròleg de l'informe, el secretari general de l'ONU, António Guterres, assegura que "els conflictes segueixen sent la principal causa d'inseguretat alimentària aguda i malnutrició per a milions de persones a tot el món". A més, recorda que el 2025 es van produir situacions de fam a zones afectades per conflictes com Gaza i Sudan del Sud, "una situació sense precedents".

Des de Mans Unides considerem que "la bretxa entre les promeses de 'Fam Zero' i la realitat de 266 milions de persones patint inseguretat alimentària és el testimoni d'un fracàs col·lectiu. No podem permetre que la fam es normalitzi com un efecte col·lateral i, moltes vegades, origen també dels conflictes. Recuperar el camí cap a l'erradicació de la fam exigeix una resposta internacional real, valenta i coordinada".

Fam i conflicte: una relació estructural

A Mans Unides insistim que la fam no es pot abordar sense actuar sobre les seves causes profundes. "Allà on hi ha conflicte, l'accés als aliments es limita: es destrueixen cultius, es bloquegen mercats, s'interrompen cadenes de subministrament i milions de persones es veuen obligades a fugir", explica Marco Gordillo, coordinador del Departament d'Incidència i Aliances de Mans Unides.

Segons l'Índex Global de Pau 2025, el món travessa un dels moments de més violència de les últimes dècades, amb 59 conflictes armats actius registrats, la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial. A més, s'estima que 78 països estan implicats en enfrontaments directament o indirectament. Com afegeix Gordillo:

Aquestes són dades del 2025. Es preveu que el 2026 continuï amb la tendència de deteriorament de la pau registrada en els darrers 17 anys. La guerra a l'Orient Mitjà ha elevat significativament el nombre de conflictes actius al començament de l'any.

Davant d'aquesta situació, des de Mans Unides subratllem la necessitat de reforçar la inversió en desenvolupament —especialment en un context marcat per les retallades de l'ajuda oficial al desenvolupament—, impulsar la construcció de pau, protegir la població civil i donar suport a sistemes alimentaris locals resilients.

Mentrestant, la inversió global en construcció i manteniment de pau amb prou feines va arribar el 2024 als 47.200 milions de dòlars, cosa que representa només el 0,52 % de la despesa militar mundial, que va pujar a un rècord de 2,7 bilions de dòlars.

"És una tendència que tornarem a confirmar aquest any. Davant la inseguretat global, els països estan incrementant la seva despesa militar. Segons dades de l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau, el 2025 Espanya va augmentar la seva despesa en defensa en un 50 %, superant el 2 % del PIB per primera vegada en tres dècades. Mentrestant, l'OTAN ha demanat als seus membres arribar al 3,5 %", assenyala Gordillo.

Tot i això, els resultats de l'estudi de Mans Unides "Pau en un món en conflicte. Radiografia de l'opinió pública espanyola sobre pau i desenvolupament", presentat el mes de febrer passat, reflecteixen la necessitat d'enfortir la cultura de pau com a base per al desenvolupament humà.

"Segons les dades d'aquest estudi, el 86 % de la societat espanyola creu que, per construir la pau, els governs del nord han d'invertir més en desenvolupament i menys en carreres armamentístiques", afirma Fidele Podga, coordinador del Departament d'Estudis i Documentació de Mans Unides.

Una resposta internacional insuficient

Des de Mans Unides mostrem també la nostra preocupació pel retrocés en el finançament internacional destinat a combatre la fam:

Ens enfrontem a una tempesta perfecta: més persones necessiten ajuda, però els recursos disponibles són cada cop menors. Això posa en risc milions de vides. L'Objectiu Fam Zero ens exigeix acabar des de ja amb les dinàmiques de conflicte i desigualtat que avui decideixen qui menja i qui mor. No estem davant d'una manca d'aliments o recursos, sinó d'una manca de voluntat política per prioritzar la vida sobre els interessos que alimenten la guerra.

El nostre compromís: declarar la guerra a la fam

En el context global actual, reforcem la nostra crida a la comunitat internacional i a la societat per situar la fam al centre de l'agenda política i mediàtica. Com explica Cecilia Pilar, presidenta de Mans Unides:

Eradicar la fam és una qüestió de justícia, però també de pau. Declarar la guerra a la fam és, per tant, un imperatiu moral. Mentre la comunitat internacional no entengui que la pau és condició necessària per a la seguretat alimentària, la Fam Zero continuarà sent un miratge en un món que tria la indiferència davant del patiment.