Ens trobem a la regió mauritana de Brakna. Allà, al sud del país, prop de la frontera amb el Senegal, el desert del Sàhara ha deixat enrere les seves característiques dunes i sorres per convertir-se en enormes planes sorrenques on arbustos espinosos i acàcies desafien la calor i les inclemències del temps.

Des de la dècada de 1970, el clima ha canviat. L’època de pluges, que té lloc de juliol a setembre, és cada vegada més curta i l’aigua més escassa. Allà on abans es podia viure de l’agricultura i la ramaderia, ara obtenir fruits de la terra és cada vegada més difícil. Durant els llargs mesos sense pluja, l’amenaça de l’emergència alimentària és una constant. I augmenta la dependència de les aigües subterrànies.

En pobles com Gourel Maaloum i Gourel Thioga, la vida transcorre sota un sol abrasador i temperatures superiors als 40 ºC durant gairebé tot l’any. Encara falta molt perquè l’accés a l’electricitat i a l’aigua potable arribi a totes les comunitats.

Aminetou, Mariem i Zeïnab són amigues i veïnes. Formen part d’una de les cooperatives de 151 agricultores que treballen cada dia els horts comunitaris. Convertides en caps de família, intenten obtenir de la terra el sustent de les seves famílies, mentre esperen les remeses que envien els homes que han emigrat a la recerca de feina a la capital, Nouakchott, o al Senegal.

Imatge

Guanyar hores al dia

Fins a l’arribada del projecte que duem a terme juntament amb el nostre soci local a la zona, l’Associació per al Desenvolupament Comunitari (ADC), aquestes dones, juntament amb moltes altres, destinaven cada dia més de quatre hores a extreure aigua de pous de 30 metres de profunditat. Aminetou és forta, però extreure l’aigua amb galledes mogudes amb cordes i politges requereix un gran esforç. Dia rere dia, omple les galledes i transporta l’aigua fins als horts. El reg diari és primordial per no perdre la collita.

Per millorar aquesta situació, el projecte que dona suport Mans Unides està rehabilitant els pous ja existents. Amb la instal·lació de bombes solars, panells fotovoltaics, dipòsits elevats i conduccions d’aigua que arriben a petits estanys de distribució, s’està facilitant la feina d’Aminetou i de la resta de cooperativistes. Elles s’encarreguen del manteniment del sistema de reg i, a més, estan rebent formació en tècniques de cultiu sostenibles.

Gràcies a aquestes millores, Aminetou, Mariem i Zeïnab esperen triplicar la producció d’hortalisses, millorar l’alimentació de les seves famílies i generar ingressos amb la venda dels excedents, fet que contribuirà també al manteniment del sistema de reg i a la sostenibilitat del projecte.

El nou sistema de reg els permet, a més, guanyar hores al dia i dedicar més temps a la família, a la llar i a aquells petits moments d’oci i tranquil·litat en què poden gaudir d’un te a l’ombra dels arbres.

Imatge

Les dones de la cooperativa podran cultivar fins i tot durant l’estació seca, quan les pluges hagin desaparegut i l’agricultura tradicional sigui molt més difícil. Ja no caldrà mirar el cel amb la desesperació de saber que el sustent de les seves famílies depèn d’una pluja que no arriba.